aalcalde

Premis Delta

2011-04-06T09:33:00.001+02:00

Les hamaques que hi han a tot el parc de Diagonal Mar a Barcelona , son cracteristiques dels premis Delta . Son objectes que a primera vista et criden l'atenció i no saps per que serveixen . Pero al cap dels 3 segons ja ho intueixes .

Premios DELTA de Plata 2009, Salvador Fàbregas (diseñador industrial) y en Eduard Sentís (responsable de URBIKES).

Una nova manera de entendre el transport public de manera ecologica , ha sigut possible gracies al disseny i mecanisme de un sistema de lloguer automatic de bicicletes. Aquest invent ha tongut dos noms destacats i el reconeixement de els premis al 2009 .

Quants anys fa que tenim aquestes maruesines a la ciutat . Mai no ens em preguntat per que? son així o d'on han sortit ? . Desde la visita als premis delta he pogut comprovar que hans sortit dels premis Delta

MARISCAL A LA PEDRERA

2010-11-24T09:19:00.000+01:00

Francesc Xavier Errando i Mariscal (València, 1950) és un dissenyador i artista valencià la tasca del qual ha cobert una àmplia gamma de mitjans, que van des de la pintura i l'escultura al disseny d'interiors i paisatgisme.

El divendres vam poder visitar la última exposició realitzada per Xavier Mariscal, En aquesta tenim un resum de tots els temes del Disseny , tipografia , logo , etc

També hi havien lloc per tots els processos de creació de esboços , idees, etc.
Una de les conclusions que podem treure es tota la importrancia dels petits detalls com la tipografia , que posem a la imatge , el color , i que hi ha vegades que menys és més.

Ana Maria Maiolino

2010-11-23T09:27:00.000+01:00

Aquesta exposició fa un recorregut pel treball de l’artista brasilera d’origen italià Anna Maria Maiolino (Scalea, 1942), prenent com a eix articulador els seus dibuixos, però incloent-hi també algunes de les seves fotografies, pel·lícules, escultures i instal·lacions.
L’exposició constitueix la primera mostra retrospectiva de l’artista en l’àmbit europeu.

Despres de la nostra visita a la Exposició d'en Mariscal vam poderveure a la Fundació Antoni Tàpies una artista anomenada Anna Maria Maiolino , aquest artísta es una artista "brasilera"la qual ha volgut treballar amb les coses simples de la vida com és el buit (el no res , l'espai ) , les defecacions , la mentalitat , la fragilitat , etc . En una de les sales podem ontemplar una serie de videos que expressen un dia de la vida quotidianna d'aquesta noia . En una altre sala la veiem plena de ous i un ou esclafat en un plat al centre , el public pot caminar epr aquesta sala .

Com a opinió personal puc afirmar que no ñes una de les millor exposicions que he visitat, i trobo que no ha aportat res a la meva idea d'art

Cartell de Nadal

2010-10-30T20:33:00.000+02:00

Blow Up

2010-10-29T09:20:00.000+02:00

A mod London photographer believes that he has photographed a murder.

Director: Michelangelo Antonioni

Writers: Michelangelo Antonioni , Julio Cortázar , and 3 more credits

Stars: David Hemmings, Vanessa Redgrave and Sarah Miles

La pel·lícula Blow Up es pot comprendre com una pel·lícula d’anàlisi ja que a mi personalment no em va agradar com argument , però en canvi la tècnica de imatge encara que es molt protocol·lari encara els plànols que hi ha . La pel·lícula te una bgr4an qualitat de muntatge i un gran anàlisi de composició i estructuració

Comparació de Revistes

2010-10-24T09:50:00.000+02:00

Capçalera : Juguen amb el gran i el petit de grandària de lletra

-Tipografia dels titulars : Es una tipografia simple semblant a la Arial sense cap efecte afegit.

-Ordenació del text : El text en aquesta portada està incitat a la dreta tot i que la grandaria de lletra es troba a l'esquerra

-Ordenació de les imatges, altres elements formals i els colors en la portada: Els colors en la portada son un B/N sutil , molt sutil , amb un color tronja de titol que no treu tota la importancia a la imatge .

-Ordre de lectura que s'ha donat a la pàgina : Primerament el que crida l'atencio és el titol del suplement.

-Elements que destaquen : imatge de portada i DOM que es l'abreviatura de Diumenge .

-Capçalera : La capçalera d'aquest suplement amb un fons blau i una lletra blanca (en general una mica infantil)

-Tipografia dels titulars : La tipografia de titulars es negreta molt variada i molt infantil , encara que es un sumplement per a un public de totes les edats.

-Ordenació del text : dintre del desordre hi ha un ordre molt clar de titols i subtitols per importància.

-Ordenació de les imatges, altres elements formals i els colors en la portada

-Ordre de lectura que s'ha donat a la pàgina : Lliure

-Elements que destaquen : El text del Paquiderm.

Ideea Final

2010-09-20T09:03:00.001+02:00

Primers desenvolupaments de una idea

2010-09-20T08:56:00.002+02:00

Primeres idees base de logos

2010-09-20T08:00:00.001+02:00

PAU

2010-04-04T09:11:00.001+02:00

Sèrie 1
Exercici 1: Responeu de manera concisa, a les qüestions següents.
1.1: Expliqueu quina diferència hi ha entre les accions d'enfocar i enquadrar.
Enfocar significa centrar en el visor d'una pàgina fotogràfica, de vídeo, etc la imatge que es vol captar de manera que s'aconsegueix amb una claredat màxima, en canvi quan parlem d'enquadrar ens referim a delimitar la imatge, encaixar-la dins de l'ambient o limitar-la.

1.2: Descriviu breument el concepte d'aire, aplicat al fotograma d'una pel·lícula.
L'aire és l'espai "buit" que apareix en una fotograma, i que fa que respiri la imatge sense la necessitat d'ocupar aquesta, tot l'espai.

1.3: Digueu que és i quina funció fa un objectiu de tipus zoom.
La funció d'aquest tipus d'objectiu permet acostar-nos a la imatge que captarem amb l'objectiu, des d'un lloc fix.

Exercici 2:
OPCIÓ A: La imatge següent correspon al cartell promocional de la pel·lícula Blow up, de Michelangelo Antonioni (1966). Observeu-lo atentament i responeu als apartats 2.1 i 2.2.

2.1. Dibuixeu un guió il·lustrat (storyboard) de deu plans a partir de la imatge que mostra el cartell. Aquest guió il·lustrat ha de constar necessàriament dels plans següents: un pla picat que reflecteixi el punt de vista de la model. Identifiqueu i anomeneu cada un dels deu plans dibuixats amb el nom tècnic adient.

2.2. Definiu els conceptes falta de ràcord i salt d'eix aplicats a la narrativa audiovisual. A partir dels personatges del cartell, dibuixeu dues situacions que reflecteixin aquest conceptes.

Falta de ràcord: és l'absència de coherencia entre dos plans, és a dir algo, un objecte que apareix en un pla i que en el següent ha desaparegut sense cap motiu, o per exemple que en una pel·licula medieval hi surti un rellotge digital.

Salt d'eix: efecte òptic que és produeix quan es creuen els eixos d'acció de manera que és dóna una perspectiva falsa de la continuitat dels plans.

OPCIÓ B

Observeu atentament la fotografia següent, obra de Juan Rulfo, i responeu als apartats 2.2 i 2.2.

2.1. Analitzeu la imatge considerant els aspectes següents:

La imatge del mur és la que ocupa més espai en la fotografia, s'ajunta amb la part del terra on està arrelat i que també ocupa gran part de l'espai, quedant així a la cantonada esquerra de dalt un petit espai on s'hi aprecia el cel. La complicitat d'aquesta fotografia és aconseguir l'efecte de profunditat i llunyania que ens mostra el mur fotografiat, la posició del fotogràf i de l'objectiu d ela camera per tant ha d'haver estat estudiada de manera estratègica. Tenint en compte que el mur requereix una continuitat tindrem en compte que és un primer plà on hi podem veure part del mur i d ela seva continuitat, i part de l'espai on esta situat (aquest aspecte ens podria portar a pensar en un possible pla general). La textura en aquesta imatge té molta importància ja que juga amb la rugositat extrema de mur feta per les totxanes, el terra també rugós pero amb menys intensitat, seguint l'estat natural d'aquest, és a dir, hi podem trobar pedres més grans, herbes...un altre espai és el cel, que es presenta sense cap tipus de rugositat, completament llis, fet que contrasta amb els dos espais, cal dir que el mur connecta el cel amb la terra. La il·luminació és natural, ja que parlem d'un espai obert, i podem veure com la llum txoca clarament amb el mur fent un joc de clars i foscos.

2.2. Expliqueu de manera detallada les eines i els procediments que pot haver utilitzat l'autor per a crear aquesta fotografia i justifiqueu el vostre raonament.

Per a realitzar aquesta fotografia s'ha hagut d'utilitzar una càmera amb un objectiu de precissió per a captar tant les rugositats, per aconseguir l'efecte de profunditat cap a l'infinit, i per a captar l'efecte de la llum i els foscos. Al ser una imatge de l'any 1948 trobem que no s'ha hagut de fer cap millora respecte al color en escala de grisos.

Sèrie 4

Exercici 1

Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents:

1.1. En fotografia digital és imprescindible tenir un bon coneixement de les utilitats i les característiques dels formats TIFF, JPG, O JPEG i GIF. Expliqueu les característiques i la utilitat de cadascun d'aquests formats.

TIFF: Fa referència a un format d'arxiu d'imatges amb etiquetes, contenen a més de la imatge, les dades de la imatge en les quals s'arxiva informació sobre les característiques de la imatge que serveix per al seu tractament posterior.

JPG O JPEG: És un format de compressió d'imatges tant en color com en escala de grisos amb alta calitat.

GIF: Format d'imatge d'arxiu que s'utilitza normalment per mostrar imatges amb color dins del "World WIDE Web". És utilitzat per la seva gran capacitat de compressió de la imatge.

1.2. Relacioneu cada objectiu fotgràfic amb l'efecte o característica corresponent:

A: Ull de peix: 4. Deforma la imatge.

B: Gran angular: 3. Exagera la perspectiva.

C: Objectiu normal (50 mm): 1. No deforma la perspectiva.

D: Teleobjectiu: 2. Redueix la profunditat de camp.

1.3. Quines utilitats té enregistrar una imatge amb una càmera digital de baixa resolució, o guardar-la amb un sistema de compressió amb pèrdua? Raoneu la resposta.

Exercici 2

OPCIÓ A

Els fotogrames següents pertanyen a la pel·lícula Casablanca, de Michael Curtiz (1941). Observeu-los atentament i responeu als apartats 2.1, 2.2 i 2.2.

2.1. Indiqueu a quin tipus de pla correspon cadascun dels dos fotogrames i, prenent com a referència el fotograma 2, dibuixeu els tipus de pla següents: primer pla i pla detall.

Fotograma 1: Primer pla

Fotograma 2: Pla america o podriem dir també ja que surt l'espai on estan situats els personatges, pla general.

2.2. La pel·lícula Casablanca no segueix un ordre cronològic estricte; en un moment determinat, el protagonista recorda una antiga relació romàntica. Indiqueu i definiu el recurs del llenguatge audiovisual que es fa servir en aquest tipus de construcció narrativa i expliqueu els efectes visuals que s'hi poden aplicar.

El recurs s'anomena flashback i consisteix en un salt enrere en el temps, del moment actual és passa a un moment que ja ha passat. Per a fer un flash-back, es pot utilitzar una fosa, o bé es podrien utilitzar vinyetes (bafarades), o apropar la camera al protagonista que recorda fins el punt que es perdi la imatge d'aquest i empalmar amb el record també en imatges, d'aquesta manera aconseguiriem un efecte com si volguessim entrar a la memòria del personatge de manera totalment literal.

2.3. En el moment de l'estrena, Casablanca va ser concebuda fonamentalment com una pel·lícula de propaganda a favor de la intervenció dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial, però amb el pas dels anys el film ha acabat sent considerat una obra mestra del gènere romàntic. Definiu el concepte gènere cinematogràfic i anomeneu i descriviu, com a mínim, cinc gèneres cinematogràfics.

El genère cinematogràfic és el camp on englobem una pel·lícula segons la temàtica i el contingut d'aquesta, existeixen molt gèneres com: thriller, policíaca, ciencia-ficció, gore, comèdia, animació, suspens, aventura, western.

OPCIÓ B

Observeu atentament la imatge següent:

2.1. Prenent com a referència aquesta imatge, definiu i dibuixeu els tipus de pla següents: pla picat, pla contrapicat i contraplà. Expliqueu quin ús narratiu tenen habitualment aquests plans.

2.2. Especifiqueu i descriviu, com a mínim, tres tipus de transició de plans que es fan servir en el llenguatge televisiu.

2.3. En la realització televisiva es pot cometre un error anomenat salt d’eix. Definiu aquest concepte i, prenent com a referència la imatge, dibuixeu una seqüència de quatre plans televisius en els quals es reflecteixi aquest error.

El concepte salt d'eix consisteix en passar de l'eix que s'esta enfocant al contrari o bé paral·lel, en el cas de la imatge anterior en salt d'eix consistiria en passar de la visió que tenim nosaltres ara del jugador d'esquenes i del porter a passara a veure el porter d'esquenes i la cara del jugador.

Sèrie 5

Exercici 1

Respon , de manera concisa, a les qüestions següents:

1.1. Expliqueu què és l'efecte especial televisiu conegut com a incrustració (chroma key) i poseu-ne un exemple d'ús.

Consisteix a superposar part d'una imatge en una zona d'una altra imatge, utilitzant com a element discriminant un color determinat, que habitualment és el blau.

1.2. En llenguatge conematogràfic i televisiu, quina fierència hi ha entre una fosa i un encadenat?

En la fosa trobem que una mateixa imatge s'enfosqueix fins que la pantalla és queda totalment negre, en canvi en un encadent apareixen diferents imatges que lliguen un pla amb l'altre i les imatges apareixen superposades.

1.3. Descriviu breument el concepte televisió interactiva.

La televisió interactiva consisteix en que el telespectador passa a ser un element actiu que és capaç d'escollir allò que realment li interessa i beneficiar-se de nous serveis que s'ofereixen a través de la televisió, com ara poder congelar la imatge mentre mires una pel·licula o avançar-la tu mateix des del comandament a distància un exemple de canal que fa servir aquest mètode és imagenio.

OPCIÓ A

Observeu atentament aquesta imatge, obra del fotògraf Anton Giulio Bragaglia, i responeu als apartats 2.1 i 2.2.

2.1. Analitzeu aquesta imatge considerant les variables següents:

— ordre de lectura i recorreguts visuals;
— estructura dels elements que componen la imatge;
— valoració cromàtica;
— textures.

L'ordre de lectura s'inicia a la part on les mans freguen el violoncel i per tant també on es veu més gran la imatge del violoncel, a partir d'aqui pugem la vista cap amut seguin les cordes d'aquest fins trovar el rostre del violoncel·lista. Trobem en un pla molt més destacat que la resta el violoncel, en segon lloc però també de manera molt destacada hi trobem les mans en moviment i per últim el violoncel·lista. Trobem que la cromàtica de la imatge és clarament l'escala de grisos, accentuada per les zones de llum contrapposades amb els foscos, pel que fa a les textures hi veiem la textura llisa del violoncel, el moviment de les mans representat de manera esfumada i el ropatge de les cortines i del violoncel·lista.

2.2. Expliqueu de manera detallada les eines i els procediments que pot haver utilitzat l’autor per a crear aquesta fotografia, i justifiqueu el vostre raonament.

Aquesta imatge és un fotomuntatge, en el que l'autor ha superposat els negatius de diverses foografies a l'hora de revelar per tal d'aconseguir l'efecte de moviment, al parlar-se d'una imatge de l'any 1913, aquest fotomuntatge ha estat fet des d'un estudi de fotografia a partir de substàncies estratament lligades amb la quimica i que en faciliten el treball de revelat.

OPCIÓ B

Llegiu atentament el poema següent:

TOT L’ENYOR DE DEMÀ

Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
—Demà m’aixecaré potser,
i heus aquí el que m’espera:
Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i amb una rialla fresca.
I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
i els baixa
tot corrent.
I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m’angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.
I també l’aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d’un terrat.
I les dones del barri
matineres
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d’un altre cireres vermelles.
[…]

Joan SALVAT-PAPASSEIT. «Tot l’enyor de demà».
A: L’irradiador del port i les gavines, 1921

2.1. Basant-vos en aquest poema avantguardista de Joan Salvat-Papasseit dibuixeu un guió il·lustrat (storyboard) amb un total de dotze plans que representin la història narrada. En aquest guió il·lustrat televisiu heu d’incloure i identificar els tipus de pla següents: pla de detall, primer pla, pla americà, pla general, gran pla general, pla zenital i pla contrapicat.

2.2. El llenguatge audiovisual té entre els recursos principals els anomenats moviments de càmera. Anomeneu, definiu i poseu un exemple pràctic de tres d’aquests moviments.
La panoràmica vertical és un moviment de rotació que va de dalt a baix, o viceversa. Permet relacionar visualment espais o subjectes separats verticalment. Pot ser vertical ascendent o vertical descendent. Pot emprar-se amb una finalitat descriptiva o narrativa.

La panoràmica de balanceig és un moviment de rotació similar al d'un bressol o al d'un vaixell. Sol emprar-se amb una finalitat subjectiva substituint els ulls d'una persona ferida o d'un borratxo.

El tràveling és un moviment de translació de la càmera Aquesta es desplaça sobre una seu mòbil que rep el nom de carro, sobre el qual es munta la càmera per desplaçar-la sobre uns rails similars als del ferrocarril.

2009-11-01T18:38:00.002+01:00

PEP DURAN - ÍMBRIC

2009-10-31T18:38:00.001+01:00

<<>

Christo

2009-10-28T13:59:00.000+01:00

La Tècnica de l'empaquetament by Christo:

Totes aquestes imatges mostren una barreja de edificis y llocs embolicats completament per tela/paper y el seu autor es diu Christo .

EDGAR ALLAN POE

2009-10-25T16:47:00.003+01:00

JA PODEU TROBAR LES IDEES DEL FOTOMUNTATGE DE EDGAR ALLAN POE .

HI HAN 3 IMATGES SOBRE TRES PUNTS DE VISTA DIFERENTS COMPLETAMENT

ACTUALITAT

2009-10-25T01:02:00.005+02:00

JA PODEU TROBAR LES IDEES DEL FOTOMUNTATGE DE EDGAR ALLAN POE .

HI HAN 3 IMATGES SOBRE TRES PUNTS DE VISTA DIFERENTS COMPLETAMENT

Wix.com

2009-10-25T01:02:00.000+02:00

Wix.com

Crea el teu espai a internet de manera flash (NO ES BLOGGER)

l'Eina de creació del web es una eina fàcil d'utilitzar i amb moltes opcions i complements. A primera vista sembla per a nens petits però te molt de lloc .

Per fer-ho t'hauràs de registrar y buscar el creador Wix o agafar una plantilla predisenyada .

www.wix.com

2009-10-25T00:50:00.002+02:00

ANOMALIES EN LA WEB :

DIVENDRES 21:00 A DISSABTE 22:00

REESTABLIMENT DE LA NORMALITAT FINALITZAT

_______________________________________________________________

EDGAR ALLAN POE

JA PODEU TROBAR LES IDEES DEL FOTOMUNTATGE DE EDGAR ALLAN POE .

HI HAN 3 IMATGES SOBRE TRES PUNTS DE VISTA DIFERENTS COMPLETAMENT

PhotoFunia

2009-10-25T00:45:00.004+02:00

>> Què és el photofunia?

El photofunia es una pagina web on pots fer fotomuntatges prediseñats amb qualsevol fotografia . N'hi han més de 100 models a escollir y es de manera automatica .

www.photofunia.com

EDGAR ALLAN POE

2009-10-24T00:09:00.006+02:00

Date of the Post

Ya teniu les idees de Edgar

Allan Poe

Ya stan les idees de el fotomuntatge de Edgar allan Poe
Pujades al Blog , n'hi ha 3 de diferents

prev
next

EDGAR ALLAN POE

2009-10-23T23:38:00.001+02:00

>>JA PODEU TROBAR LES IMATGES / IDEES DEL FOTO MUNTATGE DE EDGAR ALLAN POE <<

TROBAREU UNA COLECCIÓ DE 3 PROJECTES TOTALMENT DIFERENTS E INTENTARÉ TROBAR EL MÉS ADEQUAT

EDGAR ALLAN POE

2009-10-23T14:00:00.002+02:00

JA Podeu trobar les idees de Edgar Allan Poe al blog :

Entra i DEscobreix !!!!

Idees Edgar Allan Poe

2009-10-23T13:35:00.004+02:00

Les noves idees per al Fotomuntatge de Edgar Allan Poe :

Toni Alcalde

2009-10-18T13:52:00.003+02:00

Benvinguts al meu espai www.tonialcalde.blogspot.com , a partir d'ara serà un format diferent amb el qual anireu a les entrades de manera més facil . Només heu de buscar el tema de l'entrada i fer clic a la barra d'exploració .

atentament , Toni Alcalde

NO-LLOC

2009-10-06T13:57:00.000+02:00

Miquel Garcia (Barcelona, 1975); Daniel Jacoby (Perú, 1985); Tjasa Kancler (Eslovènia, 1978); Perla Montelongo (Mèxic, 1980); Robin Rimbaud (Londres, 1964) i Katarina Matiasek (Àustria, 1965); i el col·lectiu Rotorrr, format per Vahida Ramujkic (Belgrad, 1973) i Laia Sadurní (Barcelona, 1973), amb obres d'art en xarxa (netart), instal·lacions, dibuix i il·lustració, i videoart.

A l'exposició es podien diferenciar especialment 7 espais

1- Tenim La part de mapes del no lloc els quals representen en 1 la felicitat i l'altre la riquesa de cada país

2- Trobem una sala de Audiovisuals els qual es troben 3 curtsmetratges en projecció

3- A la part mes interesant desde el meu punt de vista es la del Daniel Jacovi que vol trobar un ordre lógic a les coses i ha intentat i continua fer un arbre amb tota la informació del mon classificada.

4- Al costat del projecte de daniel jacovi és un projecte sobre que es realitat a partir de una serie de simbols informatics posats en sistema ascil y de lluny es veu tota una imatge

5-Com construir una patera - hi havia tot un seguit de plànols que expliquen com construir una patera estàven a un palé .

6- Trobem una seqüencia d'imatges de sobre el que es l'est i que és l'oest .

7- Un reportatge de una obra realitzada de una platja la qual representa la linea de so escoltat .

Continuarà...

3 en línea

2009-10-05T20:10:00.000+02:00

Aquí tenim a la Andrea , la Jessica y la Yavelín miran les seves fotos

Cares

2009-10-05T20:09:00.000+02:00

No se que comentar ... Només dir que tenen molta cara .

A peu de formiga

2009-10-05T20:08:00.000+02:00

Aproximadament aquesta es la visió que tenen les formigues del nostre espai .

Prohibit

2009-10-05T20:07:00.000+02:00

Està prohibit tocar cap tub ni lona.

Funcionarà ?

2009-10-05T20:06:00.003+02:00

Un antic focus de la fabrica mig desfet , Funcionara?

Petjades

2009-10-05T20:04:00.001+02:00

Aqui veíem amb tota la seva resplandor la petjada de l'Anna

Sin city

2009-10-05T20:03:00.000+02:00

Un grafity barrejat amb dos barrils metàlics que son de veritat.

Body Art

2009-10-05T20:02:00.000+02:00

Les siluetes de persones reflectides a la paret .

Blancs i Blaus

2009-10-05T20:00:00.002+02:00

Aquí tenim a l'Anna i l'Elena representat els blancs i blaus de granollers!!

El Transporta Carregues

2009-10-05T19:58:00.000+02:00

Només entrar a la fabrica veiem el Tranporta Càrregues

Edgar Allan Poe

2009-10-05T19:55:00.003+02:00

Erwin Olaf

2009-10-01T13:54:00.000+02:00

Erwin Olaf (Erwin Olaf Springveld) (nascut a 1.959 Hilversum, Països Baixos) és un fotògraf.
Olaf és més famós pels seus comercials i de treball personal. Ell s'ha encarregat a les campanyes de publicitat fotografia per a les grans empreses internacionals, com Levi's, Microsoft i Nokia. Alguns de les seves sèries fotogràfiques més famosos es troben "Dolor", "Rain", i "Sang Reial". Mai un a allunyar-se de la controvèrsia, el treball de la OLAF és sovint atrevides i provocadores.Clau d'humor No obstant això, una de les seves primeres fotografies que una vegada va ser expulsat d'un espectacle sobre la base que no continguin imatges de nus.